L’espace de moutarde

img004

Una bona mostassa és com l’entrada a una casa. Com construir el llindar que et fa cambiar d’indret. Fa que te n’adonis de les espècies d’espais i et fa cataloga el lloc on has decidit seure i demanar alguna cosa.  En aquell precís moment en que notes l’amarg, el picant, el salat, l’incatalogable sabor de la mostassa, saps que definitivament has obert una porta.

I quan parlo de llindar i d’espai, parlo de Zumthor. I parlo de l’importància de l’aquitectura i del seu confort psicològic. I parlo indublatblement d’aquest fragment: ” Apoyemos la mano en la manecilla y abramos la puerta. Fría, cálida, adaptable o extraña: Es el primer contacto. En muchas ocasiones, esta breve conexión será la única relación táctil que se tendrá con el edificio. Empujamos el peso, sentimos el grueso de los muros del edificio que se cierran encima de nuestro atravesar el umbral; nos detenemos mientras los ojos se adaptan a la penumbra interior, y sentimos en las mejillas el cese del viento y el cambio de temperatura. el acto de traspasar una puerta extraña una de las más ricas experiencias arquitectónicas”

_ Ma del Mar Tomás Cascallo

VONLENSKA

v——

—–a

Vonlenska d’Alba Dalmau Viure ens parla del desamor, la solitud i el destí, però sobretot de la necessitat de tornar a viure. Escrita amb una prosa àgil i detallista, aquesta història ens transporta a Reykjavík, enmig d’un paisatge glaçat on els protagonistes, partint de zero, comencen a sentir una altra vegada, a poc a poc. Aquesta obra ha estat guardonada amb el Premi Recull de Narració <Joaquim Ruyra> 2011.

Tot un plaer il.lustrar-ne la portada!

——

Nude Culture

Despullar: desvestir, privar.

Cultura: il.lustració, saviesa, conrear, cultivar.

Despullar la cultura, abastar-la, cultivar-la, collir-la i dominar-la és un principi d’evolució. No tot ésser humà en té la necessitat, no tot individu sent que les lectures pendents són inabastables, que els dies passen paulatinament com les estacions i que hi ha deu mil milers de coses per aprendre, raonar, assimilar o discutir. No tothom  sent aquest pes a les espatlles, no tothom vol llegir la Odissea, no tothom vol llegir sobre Perseu, conèixer les tres moires o  dibuixar el Cèrber. Potser no tenim la necessitat de perdre’ns pel labertint de Creta o parlar de Prometeu i Pandora. No voler explorar la docrtina del plaer d’Epicur o  seguir Diògenes en el seu cinisme. Però val la pena cap girar de tant en tant algún principi, donar la volta a algún raonament, entrar en contadicció.

Despullar la cultura.

Il.lustració per a la publicació  [Athens is a city in the making]