buffff
Vaig pensar què pensava.
Aquell home potser reflexionava sobre concentracions de matèria d’altíssima densitat. Concentracions amb una força gravitatòria tan forta que la velocitat d’escapament és superior a la velocitat de la llum. En una força capaç d’empassar-se tot alló que es trobi en el seu horitzó d’esdeveniments.
Pensava en una estrella completament col.lapsada gravitatòriament?
Potser.
Estava tan concentrat que vaig pensar que pensava en aquestes agrupacions d’estrelles arbitráriament relacionades entre sí. Aquests astres que veiem projectats en el cel i que algú va decidir connectar entre sí.
Pensava en les constel.lacions d’hivern?
Potser.
Vaig pensar que reflexionava sobre la possibilitat d’alimentar-se de l’aire. Deixar de menjar i viure a través dels sentits. Quedar tip a través de la música, les carícies i les lectures del dia a dia.
Pensava en la mort?
Potser.
Fins que va deixar de pensar, va fer un pas endevant i va marxar amb la ment completament en blanc.
Londres 15 Octubre 2011
